Les paperetes a punt, el vot decidit des de fa temps, contents perquè vindrà el nostre fill i anirem a La Llotja del Serrallo, doncs a això, a menjar una mica de peix a la planxa, amb un bon vi blanc. Sóc dels que encara conservo alguna esperança en què tot no és tan negre com sembla i que, si més no, hi haurà una constància de què no tothom s'empassa les rodes de molí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada