És Sant Jordi, any 2019, l'amor és viu, el d'ahir, el de sempre, és tan bonic com sempre i, fins i tot, va guanyant amb el temps, com el vi bo desat en barriques de roure. Dia de la rosa, per mi més aviat del jardí, del roser, on la Teresa i jo anem a caminar i veiem les roses de festa... elles son el color, la joia, l’aplaudiment quan veuen passar els enamorats que ja han passat la prova del temps i s'han guanyat el respecte emocionat de la pau. Feliç diada de Sant Jordi!!. Estaria bé que tothom tingués una Teresa a la seva vida, els hi desitjo de tot cor. No oblideu els llibres i les roses però, sobretot, no oblideu d'estimar com cal, ara i sempre, cada dia, cada hora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada