Diria que vaig deixar la meva ànima entre la llengua d'oca i la junça dels arrossars, entre les trencadalles i els taus dels marges dels tancats, entre les soses amb les que rostíem allò que podíem pescar amb el gamber, entre els trencats en col i els xapadillos d'anguila, entre les farinetes de panís o de llegum, entre les abraçades de ma iaia… però no, no vaig anar pel camp. Tot i el meu gran respecte i simpatia pels pagesos locals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada