Potser només em passa a mi però, com més s'apropa Nadal, veig el sol més elegant, més oportú, més intel·ligent, diria... fins i tot, me n’adono com carrega la lluna de llum, i aquesta també està més guapa i groga, es veu preciosa i lliure, i acompanya per la nit, com a filla del sol, perquè tothom pugui veure i estimar-se... si es de dia, prop d'un avet amb estel, si és de nit, prop del mar i escoltant un saxo, mentre mires les ones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada