Tarragona

La meva àvia deia: "Fill del rei, on vas? Fill del rei, d'on véns? Tot el que tu busques, a casa ho tens!". Realment no és així, però sí és cert que la casa d'un és, molts cops, el seu espai de llibertat idíl•lic, amb tot al seu abast i un sens fi de sensacions de música i pau que només se senten a casa. Avui toca dormir i descansar, també processar tot el que hem viscut aquests darrers dies per assimilar correctament l'extraordinària bellesa natural de l'illa de Mallorca i, sobretot, el cordial acolliment que hem rebut per part de tothom. Ja he dit alguna cosa d'en Llorenç, la Mar i la Joana... ara voldria dir alguna cosa de l'Antònia. És d'aquelles persones que emanen dolcesa, també a la cuina, on és la reina de tot i de les postres, però jo vull dir amb la seva actitud general... és tendra i exemplar, gran senyora, esposa perfecta i mare total...

Bé, encara no he donat les ensaïmades als meus companys, així que ara baixaré al bar de baix, que segur que hi són. Demà intentaré agafar la bici, però haurem de sortir aviat perquè el sol comença a picar fort i s'ha de matinar. Dedicarem la setmana a tombar per Tarragona... encara hi ha coses que no coneixem bé i la nostra ciutat és Patrimoni de la Humanitat... poca broma!