Ja era hora... si no, un es pot quedar rovellat, vull dir de no fer res. Així que avui toca bici, tot i que, ara que és un quart de nou del matí, tinc aquella sensació de peresa, però també, al mateix temps, la necessitat de complir en allò que em vaig prometre de no mantenir-me paralitzat de llit i sofà i bar constant. Seran un parell d'horetes llargues, fins allà a les onze, i quan pugi la calor... cap a la dutxa. La Teresa volia anar a Cornudella, pàtria d'en Santi Juncosa, bon oli i bon vi, i bons llocs per menjar, com per exemple el restaurant Al Toll, que a nosaltres ens recorda una zona de Deltebre que també s'anomena així i on la meva cosina Conxita té una caseta preciosa i una mica d'arrossar.
Surto de la dutxa. Hem fet els 33 km habituals i m'he trobat força bé. Avui no m'han hagut d'esperar gaire, ja que estava prou lleuger de cames i tenia una mica de "mono" de bici. El personal, com sempre... la russa dels patins, amb mini-malla negra i dauradeta pel sol, estava esplèndida; el màquina de velocitat constant, imparable; els senyors més grans que jo, anant fent; la meva amiga, amb la cara de sempre... La mar d'aquí, la bici, els companys, el barri... sembla que tots m'han dit allò de ben tornat. Sóc feliç aquí!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada