No hem matinat ja que ahir, fins i tot els “papis” vam anar a fer un vol per Alcúdia. D’Inca a Palma es fa en vint minuts i si, a més, ets “menat” per la nostra guia preferida, ni te n’adones. Palma, capital de tota aquesta mostra de natura pura i també d’aquella erosionada per allò que en diuen el progrés. A l’esquerra, la badia de Palma, visió plàstica de tantes pel•lícules, població de velers, olor de iode en un color blau fosc, prenyat de cel i de sal... que, per alguna caleta, cristal•litza formant fines làmines. Prop, grans edificis i gent que estiueja, majoritàriament amb pinta d’alemanys, que donen ritme i vida, però que treuen, una mica, aquell encant del somni d’una nit d’estiu, o aquella pau d’hivern guarnida, només, amb la música de l’aigua. A la dreta, la Catedral, preciosa, per mi sobretot per fora, tot i que per dintre hi ha apartats de tota devoció, destacant també la petjada d’en Barceló respectant el seu art i, potser, sense tenir massa cura del meravellós entorn.
Hem fet fotos també a dues cases modernistes que es deixen veure bé. Ens hem passejat pels carrers més cèntrics i hem anat a refrescar-nos a Can Joan de s’Aigo, que és tot un clàssic des de fa més de tres-cents anys i continua fent temptacions fresques de gran qualitat. A quarts de dues hem tornat a Inca. Tocava paella mallorquina i caldereta de llamàntol, i tot amb preliminars, complements i postres tot regat amb vins de Benissalem i Manacor i un cava Anna de Codorniu que també s’ha afegit a la festa i ha estat ben rebut. Tocava, un cop més i cada cop de més a prop, rebre l’afecte de la família Abrines. M’agrada molt parlar de la condició d’entranyable que tenen algunes persones, del cor que posen en allò que fan, del seny que tenen i de l’art que mostren per fer-te sentir bé. “Gracis” per tot, teniu un cor de braços oberts i a mi, a nosaltres, a tots tres, sempre ens agradaria ser dignes de la vostra consideració. Propera estació: Tarragona, Deltebre... us hi esperem amb deler!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada