Qui no ha somiat...

Qui no ha somiat en heretar d'un oncle ric

i pujar amb un iot banc, immens, com el Katara del xeic i el Topaz...

Qui no ha somiat algun cop, mostrant el somriure complaent

d'un vell rialler, en pujar a un helicòpter, tot traient el cotxe de la fila.

Qui no ha pensat en tenir-ho tot a l'abast, a disposar,

a consumir...del caviar, l'iranià, de l'olor, la rosa,del somni el Delta de l'Ebre 

...i els racons de cada poble, de muntanya, la catalana.

Qui no ha somiat en aquell sí dels divuit anys, quan s'acabava el món,

i la penombra del dubte i negació era l'enfonsament definitiu.

Qui no ha esperat amb deler el proper dia i matinar...

molt d'hora per veure-la aviat després del sí.

Qui no ha aprovat un examen oral.

Qui no ha anat a pescar i ha pescat.

Qui no ha cantat un bingo o les quaranta.

Qui no ha marcat un gol, encara que no sigui en un partit de futbol.

Qui no ha somiat, feliç del tot, una vida amb la seva Teresa estimada.

Somiem amb els somnis... n'hi ha a la carta. Un bon despertar!!