Després de la caldereta, on el Llorenç es va lluir mostrant totes les seves qualitats culinàries i humanes que proclamen la seva immensitat personal... culinàries per la perfecta execució pràctica del procés, volia dir tècnica, i humana perquè en tot detall es veia que havia ficat el cor, un cor Abrines... la Mar, amb la seva carona de disseny i ulls d'aprenentatge exclamatiu, tot regat amb "el millor somriure de ses illes" ens va apropar a l'aeroport, fins l'interior, com aquell que passeja pel pati de casa. Ens vam acomiadar... és bonica amb ganes, són una parelleta de bondats amb gràcia i mereixen que la vida els tracti bé... crec que ja els ha regalat el primer pas, que ha estat trobar-se.
El Vueling, amb gairebé una hora de retard , va anar perfecte, fresquet, amb les ensaïmades obligades per l'ocasió i amb mitja horeta escassa... a Barcelona. Vam agafar un taxi i, en un no res, érem a la Plaça de Sants, davant la porta del pis dels joves, on vam passar la nit. El Pere avui treballava i s'ha llevat a les sis... nosaltres a quarts de deu, hem baixat a esmorzar una mica i a les dotze hem agafat el tren cap a Tarragona... fresquet (potser massa), puntual, ràpid, la mar de bé. A quarts de dues ja érem a casa i amb aquella sensació i crit de ET: "¡Mi casa!". Som a Tarragona, repartirem ensaïmades als amics per transmetre, una mica, la dolçor de Mallorca...
Molt bo, sempre sireu ben arribats.
ResponElimina