Feia temps que no anava en tren i, ahir, la Teresa i jo i dues maletetes, mida d’avió, vam gaudir d’aquest plaer: puntual, fresquet (22º), còmode i prou ràpid i directe, i en un tres i no res vam ser a Barcelona. El Pere ja era a casa amb els bitllets i la Biodramina a punt. Vam donar menjar als animalons, que sempre em fa gràcia, i vam baixar a fer uns pinxos, prou aconseguits, i una canyeta i, al pujar, vam fer una tarrineta de gelat. El Pere es va gitar ràpid ja que avui treballa. Són les deu. Som sols al pis dels joves. El Pere arribarà a les tres de la tarda i l’esperem per anar a dinar. L’avió té la sortida a les 19:36 h però hem d’estar a l’aeroport una mica abans. Sembla que hi ha un tren que ens apropa sense problemes o, si no, agafarem un taxi.
Bé, aquest estiu és generós amb nosaltres i la providència encara més. Després de vint anys sense poder anar enlloc, ara i en poc temps hem anat a Morella i pobles dels voltants, a Saragossa, preciosa i simpàtica ciutat, i a Andalusia, sobretot Granada, Jaén i Còrdova i pobles com Úbeda o Baeza que tenen un compendi d’art i gràcia que un difícilment oblidarà. Acabarem l’estiu, si Déu vol, al Delta de l’Ebre, que és on vaig a pouar per si en algun lloc m’ha mancat alguna cosa. Sigueu feliços. Aquesta nit ja us parlaré des de Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada