Egoisme

Cal molta força de voluntat, valor, per sobreposar-se a l'egoisme. És allò del "bé estigui jo..." que comporta un excessiu amor a un mateix, és clar, a l’interès propi, tot fent palesa la insolidaritat més absoluta. Molts cops, penso que als egoistes ens els criem de pit i regalats. Penso en el nen que té de tot, rei de la creació i de casa seva, i els pares volen que, fins i tot, mani a l'escola i sigui llei la seva voluntat... sembla que no hi ha un més enllà que no sigui el seu "jo".

Penso en Guardiola... A Can Barça, entre tots, jo el primer, segur, el vam fer creure que era Déu. Ho va guanyar tot i vam jugar de cine... però diria que ara es creu un Déu i, tot i la seva indiscutible intel•ligència, des del seu altar, no ha estat capaç d'impedir que els seus suposats raigs de llum acabin torpedinant allò que més estima: el Barça. El Barça és un caramel immens que a la majoria els costa digerir. Hi ha molta gent a la qual cal explicar que hi ha altres melics... Si us plau, deixeu de jugar a nines egoistes.