Al meu poble, Deltebre, del que sempre parlo amb orgull i amb el cap molt alt, diem que al cul de sac tot es troba. Això és així en tots sentits. Si et passeges l'Alhambra i la Mesquita, tres hores o més per l'estrella de Granada i dues llargues per la Catedral de Còrdova, al final acabes amb els talons clivellats... i el més bo és que has gaudit tant de la bellesa, de l'art i de la història que no te n'adones de les agulletes, dels bessons i dels peus fins al dia següent i potser més d'un dia. Costa i valgui, o si vols peix t'has de mullar el cul... seria allò que els castellans diuen "
quien algo quiere, algo le cuesta" i, seguint de frases, pensaria en aquella de sembrar vents per recollir tempestes...
En qualsevol acció que emprenem tenim un objectiu i cada objectiu té un preu. Clar que les actuacions es poden fer, també, fent ús de la intel•ligència i utilitzant, com cal, els mitjans que tens a l'abast per a no cremar-te pels camins de la Il•lusió i el plaer dels coneixements i de l'atractiu del saber. Potser algun cop estaria bé, en alguna d'aquestes entranyables ciutats, fer el trajecte amb bus o tren turístic o, fins i tot, amb un carruatge amb cavall, d'aquets que et passegen pels llocs més significatius d'aquests preciosos indrets. De tot plegat, i en el meu després, em quedo amb la generosa acollida de la gent plana del poble...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada