La casa d'un

Diria que la casa d'un és casa seva i el seu espai, refugi de llibertat on tot és a l'abast i còmode: el meu bany, a mida i amb llibre, endolls, perfum fresc, Sànex de dutxa, tovalloles que no rasquen... Som a casa, tanquem la porta blindada i comença l'empatia amb tot allò que tu mateix has col•locat com a utilitat propera o, simplement, per gaudir-ho... el meu llit amic, amb un matalàs com cal i coixins a joc, tauleta de nit amb llibre, llum, aigua... tot a mà. Com diria el meu amic Llovet, al cel sigui, això és un rabeig de pau.

Tinc el pis ple de fotos, exposades pel menjador, passadís, habitacions. Són la meva gent, la meva sang, els meus amics... el Pere de petit i de totes mides, la Mar, el millor somriure de ses illes, els pares mostrant actitud de felicitat, amics, el Rex que va dibuixar el Pere i l'ha immortalitzat. La meva tele, el meu sofà, la meva música, la tauleta, els diccionaris, el mini hivernacle de geranis i orquídies, la butaca de cap de taula, amb rodes en pla director de cinema (res més lluny...). Suposo que tots aquells que teniu casa i amb Teresa (la vostra) sabeu de què estic parlant. Aleshores, vagi un crit perquè l'escolti a qui correspongui que tothom té dret a un habitatge digne i n'hi ha molts de buits... Menys paraules i més fets!