Còrdova

En sortir de Mengíbar, passem per Bailén, Andújar i Montoro, com a pobles més importants abans d'arribar a Còrdova. El paisatge continua arrodonit, però les oliveres van compartint espai amb grans plantacions de gira-sols, alguna de blat de moro i algun hort, juntament amb alguna extensa zona amb plaques solars. Sorprenen de forma positiva els grans polígons industrials que hi ha al començament de cada poble gran o ciutat.

Còrdova és catedral, antiga mesquita, artística, de precioses arcades, parets i columnes, enriquida també per la fe cristiana. Sempre penso que darrere dels credos hi ha la bondat del cor que mou la voluntat noble per fer el bé sense interessos... aleshores, la convivència és possible, el respecte imprescindible i l'amor bàsic. Hem fet totes les fotos del món, des del Pont de Pedra del Guadalquivir que dóna a la Mesquita fins tot allò que ens cridava l'atenció, com un Sant Antonio, per recordar a un dels meus companys.

Hem dinat al Restaurante Los Patios, és a dir, a un pati andalús i, com no podia ser menys, un menú íntegrament cordovès: salmorejo, albergínies fregides amb mel, cua de toro i pastís cordovès (pasta fullada amb cabell d'àngel). Bé, saben el que es fan, aquesta gent. Hem fet un tomb pels voltants i hem comprat algun record per la família i els amics. Després, una ampolla d'aigua gran i cap a l'hotel. Ahir a Úbeda estàvem a 40º-41º, avui a Còrdova a 38º, però ens n'anem sortint prou bé. Són les sis de la tarda. Descansem a l'hotel fresquets...