Sortir de mare

Si un dia se t'acut, sense remei, abans que te'n vagis,

avisa'm... vaig dir-li un cop a la pau interior.

Acomodat per la drecera certa, la que sembla bona i neta

i t'apropa a les estances on impera la justícia i el seny.

Avisa'm, si us plau, ja, sense por i amb temps per tornar...

Un no pot estar bé del tot només fent el bé, bevent plaers,

per digerir felicitats variades, eternes, de llarga durada, intenses.

Avisa'm amb força i a punt i amb clam...

si no estàs còmoda i segura, si veus que aquell jo meu,

que circula entre núvols blancs farcits de plomissol de suavitat,

no serva amb serenitat digna pels camins únics del sentit i del bé.

Mai n'hi ha prou, no és suficient, en no fer res mal fet, cap malifeta...

cal produir bondat, ser solidari, i, aleshores, escombres les angoixes

i la pau interior s'instal•la fàcil i te n'adones, tot d'una i d'ull viu,

del regal de l'existència... si procures no sortir de mare.