El rovell es menja el ferro i el boig l'enteniment, la raó.
El cregut s'ha cruspit la vanitat i la vàlua i és menys simpàtic.
El fanfarró va tip de qualitats reals o suposades i es glorieja.
El fals va ple de veritats i és constant en l'engany i la farsa.
L'imprudent, replè de veus d'alerta, no en fa cas i viu entre relliscades.
El gandul acabat, inactiu total, s'ha menjat les energies, dorm.
L'immoral va farcit de decència i se la passa pel folre del seny
i és fred i castiga i es mou pel fang...
El traïdor que esmorza bonhomia dina somriures i sopa afinitats,
és el rei del comerç i ven al seu pare, si cal.
El cínic, que s'alimenta d'incredulitat, ho mira i ho fa tot de fora cor.
L'estúpid pregona enteniment però és tan curt...
que fa de les paraules un vol constant de bajanades.
El bocamoll, finalment, col•lector de silencis i escapaments,
deixa caure una pluja d'efluvis sense contingut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada