Un record per al meu company Fermín Miguélez que, des del cel, deu contemplar amb plaer el nostre viatge pel sud... En sortir de Granada posava a 95 km Jaén, i nosaltres cap allà, on aviat hem començat a veure totes les oliveres del món, arrenglerades i fent mars d'aigua marina platejada de fulletes al sol. Bonic, són muntanyetes arrodonides on la vista es passeja amb còmoda suavitat... Hem entrat a Pelagajar des d'on es veia una panoràmica espectacular i on també hi ha una espècie d'apartaments incrustats a la roca. Després, cap a Jaén: Obispado, Catedral (molt maca i on hem fet moltes fotos), banys àrabs... Hem fet una canyeta a un bar on la mestressa tenia tota la família del seu pare a Vila-seca i era cosina d'un noi que va morir en un incendi al Polígon Francolí.
Hem dinat al Restaurante Castillo Torres (Puente del Obispo, Jaén) prou bé, però no van més enllà del Ribera o el Rioja... ningú és perfecte! Ens hem arribat a Baeza, Patrimoni de la Humanitat, i realment és una excel•lent concentració artística, millor que Úbeda on també hem estat i és preciós, però més disseminat. Finalment, hem passat per Linares i Bailén, però sense entrar, i hem arribat a Mengíbar, que és on tenim l'hotel (Hotel Santa Beatriz de Silva). Són dos quarts de vuit i ens acabem d'instal•lar. Ara anirem a fer un tomb pel poble. De moment, tot molt maco, diferent. La gent té el somriure fàcil i les tapes són abundoses i la cervesa molt fresca... també misèria pel carrer i opulència manifesta. Baeza, amb tocs de Machado, i Granada, on algú demanava almoina per un cec perquè no hi ha res més penós que ser cec a Granada, serien les mostres més evidents de la bellesa vista fins ara. Demà toca Còrdova i pobles dels voltants, que també em fa il•lusió allò de la Mezquita. Tornarem a dormir a Mengíbar i després ja començarem a pujar de mica en mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada