Dinàvem al Restaurant Boadbil a Guadix (Granada). La cambrera, un regalet més de l'estança, contornejava per les taules prenent nota i regalant somriures. Quan la vaig tenir prop li vaig preguntar: "Oiga, por favor, ¿ustedes como pronuncian el nombre de este pueblo, Guàdix o Guadix? La niña, con su gracejo habitual i con ceceo, me contesta: No ce, ceñor, aquí le llamamo Guadí". És a dir, que és una paraula aguda i ho explica perquè la nena, a més de bonica, va respondre amb molt bona gràcia andalusa.
Pujant amb el microbús número 30 cap a l'Alhambra, darrera nostre, un senyor exclamava: "Tu no saps ni d'on ets, jo sóc de la millor terreta del món" Era un grup de gent que s'ho passava bé i parlava català amb la -r final i tot i alguna -ix.
Una nit, a Mengíbar (Jaén), sopant a l'hotel Beatriz de Silva, a la taula del costat, un grup de treballadors parlaven un català que podia ser perfectament de la zona de Lleida o, fins i tot, del Delta. Després d'una estona, els vaig saludar en català, evidentment. Eren un grup de treballadors qualificats que estava muntant un molí d'oli i ja feia algun temps que residien allí. Tot un plaer per part de tots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada