Ja som aquí...

El nostre amic, el mar, té aquests esclats... Mallorca, com si hagués estat submergida a les seves entranyes i, ja havent aconseguit la seva maduresa i autèntica realització artística, se’ns mostra guapa, de joventut eterna, d’atractiu immens... platges, fauna i vegetació, per alguna part semblant al Delta, amb fotges i ànecs de tota mena, mar i muntanya de Tramuntana, gent esplèndida, persones entranyables i Abrines, per fer-ho més curt i bo i real. L’avió... doncs, jo vaig millor en bici, o caminant per la Rambla, tocant de peus a terra, però cal reconèixer que fa via i és còmode i que són més feixucs els preliminars que el viatge en sí, que no te n’adones gaire.

De totes maneres, toquem de peus a terra, seny a part. L’únic inconvenient ha estat que Vueling ha portat una hora i mitja de retard, però després no m’ha fet cap impressió desagradable o de claustrofòbia, que és el que em temia. M’he sentit una mica l’oïda quan s’enlairava o a l’aterratge i para de comptar, la resta del viatge... xerrant i mirant per la finestreta, un plaer. En arribar, la Mar ens estava esperant i ens ha portat a Inca, a casa dels seus pares. Hem sopat d’allò més bé i demà començarem a gaudir de l’illa, amb la Mar de guia. Tots plegats són bona gent, estem a gust, millor impossible...