Diumenge

De casa i Teresa, sense Pere ni Mar... descalç i de finestres obertes, còmode. Sembla que un alè d'aire reinventat acudeix a socórrer-me una mica, aquí prop del mar que sempre t'acarona, i quan no... ho fa l'aparell, amb massa força i et raspa la gola o et fa recuperar una mica o molt la tos gairebé oblidada d'ex-fumador. Són dos quarts de cinc... en silenci, potser un petit ressò del teclat de la Teresa o del fregadís de l'estelada del balcó, però res trenca la pau de la llar.

Ha estat, està sent, un dia plàcid... talladet i premsa al bar del barri, amb salutació d'amics, i dinar a casa. Ja sabeu que a casa meva, nostra, és com si Can Faves no hagués tancat, o com si fos la residència habitual i definitiva d'en Ferran Adrià, o de Can Roca, a Girona, que són els millors. Simplement, la meva cuina té a la Teresa i la resta, com diria Laporta, que n'aprenguin... Continua la pau i em recreo amb plaer... Després muntarem el dia de demà, que pot tenir un encert espectacular... visitar la Teresa Llaurador, a Tortosa, i sopar al Balcó de l'Estany, a l'Ametlla de Mar, en nit de lluna plena, entre bona música i millors amics...