Anem pujant...

Hem sortit de Mengíbar on hem estat súper bé i aviat m'ha sobtat el nom d'un poble, Guarromán, amb millor pinta que allò que podria significar. Després, cap a La Carolina, on hem parat a fer un cafè amb gel al Carrer dels Jardins. Hem fet unes fotos i, a pocs quilòmetres, ens hem trobat amb el Parc Natural de Despeñaperros i, després de travessar un túnel del mateix nom, en un no-res ens hem plantat a Valdepeñas, província ja de Ciudad Real. Evidentment, hem fet alguna foto i hem comprat unes ampolletes de vi. El paisatge va canviant... som a Castella - La Manxa i les muntayetes arrodonides es van aplanant de mica en mica, les oliveres van deixant lloc a zones de cereals i, sobretot, vinya. La vinya és sempre un motiu d'alegria... responsable, i a la gent d'aquest gran poble se'ls hi nota amb escreix.

Bé, marxem cap a Manzanares. Ens ha costat menys de mitja horeta. Som al Restaurant Menano, fresquets i bé, a punt de demanar... Hem dinat súper, ara entenc per què és el més ben valorat dels restaurants d'aquests indrets: entremesos i graellada de carn, propis d'aquí, amb un vinet que es diu Yuntero (2012) de la Cooperativa Jesús del Perdón (... perquè si no fos així, n'hi hauria un fart) i, per postres, ens han recomanat nata amb nous... un bandit dels bons. Anem cap a Tomelloso. Tot pla... sembla el Delta de l'Ebre, on el verd de les vinyes es podria confondre amb el verd intens que té ara l'arròs. Vinya i cereals per la immensa planura castellana. Estem fent una tònica, farem alguna foto i, després, cap a Villarrobledo, tot i que no hem parat, ja dins la província d'Albacete i quasi de cop a la de Conca. Nosaltres hem continuat fins a una estació de servei, prop d'Utiel. L'hotel el tenim a Sant Antonio de Requena, a la província de València. En arribar, dutxa i descans. Demà més...