N'hi ha per tirar el barret al foc, o per llogar-hi cadires de ximple. N'hi ha per fer un Sant Joan i cremar-ho tot i la resta a Sant Pere... vull dir la mentida, la poca vergonya, la cara dura, tot en forma de sobres, concessions, subvencions, finançaments i corrupcions variades i a la carta. Sí, sí, aquests elements semblen robar, de menú diari i a la carta cara. Ara, a més, s'emprenyen perquè un d'ells, en veure's tan prop del pastís, ha perdut l'oremus i s'ha fet part d'amic i ha deixat la resta amb un pam de nas i amb la butxaca menys plena, que no buida és clar, segur, els papers del compte B ho diuen així.
Ni un pam de net enlloc. Aquí tenim el cas Palau, milions... alguns que ningú sap on són. Al sud, els ERES, on tampoc saben com sortir-se'n, no poden. Fan molta pena, que no llàstima. Atac i contraatac, cadascú té la seva, vull dir... corrupció a la qual atacar. Miren a un altre lloc i et remeten a la Justícia... comprada. Per a pena, certs periodistes a la veu del seu amo. Lamentable, trist, vomitiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada