Sequera

He caminat una mica riu amunt, el Francolí en aquest tram final no te aigua, és un riu blanc, sembla un terreny salat, una mica trist, molt trist. La gent comença a estar preocupada per la sequera, avui una veïna em comentava que aviat, si no plou, és possible que comencen a fer restriccions. S'hauran d'activar les dessaladores per poder solucionar el problema. Avui he vist que a un poble han fet una processó per demanar que plogui. A veure si és veritat allò de "En abril aguas mil"...

Niños y jóvenes

En el paseo de hoy he visto varios grupos de universitarios de Tarragona y de Les Terres de l'Ebre, parece ser que tenían una celebración conjunta. La juventud es preciosa, diría que nuestros chicos son más altos, más atléticos y con unos comportamientos de gente en vías de formación, adelantada y conseguida. Al pasar por el parque infantil, había una excursión de niños de P3, de aquellos que se desplazan cogidos de la cuerdecita, y sus maravillosas caritas tampoco tienen desperdicio. Por lo visto y deseado, el futuro está muy bien garantizado.

Y uno sueña...

Estoy ante el cuaderno 137, una hoja en blanco, más bien muchas, y uno sueña que es un poeta, un buen escritor, que cuenta las emotivas y tan precisas y preciosas sensibilidades del amor con bellas palabras que relucen al compás de la verdad. O soy un músico que acaricia el pentagrama para escribir las notas musicales con las que bailan las mariposas del amor. O soy un pintor que pinta sobre el mar los colores del Arco Iris para luego recogerlos en la maravillosa creación del dibujo de una rosa blanca…

Estirar la cama

Avui li comentava a la Teresa, que podríem fer una sortida d'un dia, a veure algun poblet de l'interior o, fins i tot, anar a fer un cop d'ull a Coma-ruga, que és la seu del nostre proper IMSERSO, i estudiar sobre el terreny les possibilitats que tindrem de fer petites excursions per les localitats properes. La idea és anar a esmorzar, com cada dia però en cotxe i, al sortir, anar a fer un tomb d'aquests que tant ens agraden i que en diem allò d'estirar la cama, o de passar el dia fora de casa…

La cridòria dels nens

Sembla que Sant Joan Baptista de La Salle, pocs dies abans de morir, va demanar que li obrissin la finestra de la seva habitació i així podria escoltar la cridòria dels nens a l'hora del pati. Sovint recordo aquest detall perquè, a mi, la cridòria dels nens també em produeix un efecte entre emotiu i relaxant, com un bany de puresa primaveral, que em fa sentir molt millor. De fet, algun día baixo a veure l'espectacle dels nens a l'hora del pati, visc a tocar de l'escola del Serrallo i ho visc com una continuació dels meus temps de professor al col·legi La Salle de Reus.

Rossa d'ulls blaus

És rossa d'ulls blaus de cel, quan el cel té aquell color de la maragda enlluernada pel sol. Sembla que a la rossa li escau un banyador de color negre. No sé ben bé per què però sembla cert, està preciosa, els seus cabells són fils d'or i el seu somriure té l'encant de les sirenes, aquelles que treien el son als mariners i perdien l'oremus i el control de la barca. És rossa d’ulls blaus cel…

El paraguas

Llevarte a pasear bajo la lluvia tiene el encanto de lo discreto,

la gracia del pareado colocado bajo el mismo paraguas 

y, cómo no, el refugio abandonado que aparece salvador, 

y muy contundente, para la realización maravillosa del buen amor. 

La lluvia, aquella que no nos llueve pero que, en abril, 

suele compensarnos y abastecernos, da margen para la poesía,

el paraguas une y aísla, por eso me encanta pasear bajo la lluvia…

 

Poco ventanera

Es poco ventanera, diría Gabriel y Galán, discreta, 

no tiene una corte de plastas merodeando por su alrededor, 

en todo caso, una legión de emocionados suspiros 

que admiran sus vuelos desde la cercana arboleda.

Pese a todo, ella es como la violeta, como aquella flor 

…que no tiene mecanismos de defensa, 

porque su encanto consiste en la fragilidad 

de su maravillosa y bella consistencia…

 

Volar

Puedo cerrar los ojos y extasiarme en pensamientos venturosos, balsámicos, placenteros, relajantes… Un césped con rocío, al que el primer sol de la mañana le saca lustre, los mares de trigo a los que arremolina els viento, rizando rizos, el pan nuestro de cada día, un naranjo en flor, una flor de acantilado y, al volver al jardín, la rosa blanca y, al mirar por la ventana, la verde inmensidad de los arrozales. Puedo cerrar completamente los ojos y empezar un fabuloso vuelo, volar…

Temps de bici

Carbó, muntanyes de carbó esmicolat a la dreta del carril bici que arriba fins al far. El far era parada obligada per descansar i beure aigua, a més d'observar el mar i els vaixells que estaven a l'espera, o a l'ordre, de què els donessin permís per entrar al port a descarregar. També algun raig d'aigua sobre el carbó que, en trobar-se amb algun raig de sol, forma un arc de Sant Martí. Records dels meus temps de bici diària, molt sans i saludables, divertits i interessants. Hi penso sovint…

Sol a casa

La Teresa ha anat a canviar l'USB del cotxe i m'he quedat sol a casa. He donat un parell de tombs pel pis i m'ha semblat extraordinàriament gran, amb les habitacions del Pere i la dels pares buides, més la dels llibres i el vins que roman allí sola, que no trista, més la terrassa tancada on reinen les orquídies. Gran, molt gran, i aquesta estona sense la Teresa encara sembla tot més gran i innecessari. Bé, són records impagables que valen una vida de vides, unes parts de vida que un mai oblidarà, mai…

Un goig de mar

He anat a veure el mar a la meva roca de pensar,

aquella amagada, estratègica,

des d'on es veu, tota plena i amb una certa calma, 

la meravellosa immensitat blava de cel… 

Una mica de vent accelera les onades, 

que xoquen amb més força contra les roques,

i, a més, em fan arribar l'olor de mar 

que tant m'agrada i el gaudeixo 

com una barreja d'algues, iode, sal.

Mar natural i en moviment, un goig…

 

La fregidora d'aire

És un bon invent, gairebé sense oli i amb moltes aplicacions que estalvien molt de temps. Avui la Teresa ha fet una cuixa i anca de pollastre, que li ha quedat cruixent i espectacular de bona, per acompanyar ha fet una mica de col sofregida amb un allet i uns petits daus de pernil i, com no, una caiena petita per donar-li un puntet picant, sense passar-se. Amb la fregidora es pot fer gairebé tot el que fas al forn, la menestra queda bona, els tomàquets partits, la llonganissa queda sense greix i molt concentrada i rebona. Molt bona eina, si senyor!!

Cigüeñas

Me encantan las cigüeñas, sobretodo cuando las veo en sus nidos, en el campanario de las antiguas iglesias de los pueblos, que con tanta curiosidad solemos visitar siempre. Me gusta observar cómo asoman los pequeños a la espera de que sus padres, por turnos, vayan en busca de comida. Preciosos sus voluminosos nidos y muy agradables los recuerdos de niños, cuando nos hacían creer que los hermanitos los traían las cigüeñas o, en su defecto, los aviones. Las cigüeñas, como los flamencos de mi Delta del Ebro, me relajan, me producen paz interior…

Ho tenim a tocar

Plàcida tarda de dissabte, amb partit de futbol femení, un Barça-Madrid, i que com sempre fins ara ha guanyat el Barça, tot i que avui el Madrid ha plantat cara, però ha perdut per 1-0 justament. El Barça porta 23 victòries de 23 partits de lliga i ara, a manca de 7 partits, té un avantatge sobre el segon, que és precisament el Madrid, de 13 punts. El  Barca masculí també li porta 12 punts al Madrid i aquest any sí, ho tenim a tocar, crec…

La realidad del sueño

Parece ser que ir vestido de colores cálidos hace que la gente piense que eres más sociable y accesible. Si además tienes una sonrisa de aquellas que muestran caminos de accesos posibles. Si encima tu palabra es un "alegro andante", como una música de amor que salió de una conjunción de melodías del alma y el corazón, y claro, vas de cara, con la naturalidad con la que las olas acarician la arena, y eres amena y linda y oportuna, y apareces con el sol, y eres eterna primavera, y eres una tentación natural de proximidad… eres la auténtica realidad del sueño.

Quadern 137

Començo quadern i primavera, tornem a començar, encara que a mí em sembla que faré molt del mateix, si més no, no tocaré res d'allò que funciona en la meva vida, si de cas sí que hi haurà una intenció ferma de millorar comportaments i agraïments. La primavera reneix, nova, ferma i eixerida, és tot un exemple de vida i jo en soc un gran admirador, m'agrada créixer plegats…

Plaers de la vida

Després de sopar, mirava les notícies i m'he quedat adormit al sofà, ha estat una mitja horeta, però de gran plaer, la Teresa diu que fins i tot ha estat musical, amb uns greus més que lluïts. Després de dinar i amb el cafè, també li escau una mica de migdiada, la faig a la butaca reclinable, que és una meravella, i el plaer és també molt edificant i reparador. Proclamo el plaer de dormir i la facilitat que tinc per a fer-ho, no necessito cap ambient especial, puc fer-ho perfectament al tren, al cotxe, i no em costa gens quan canvio de llit, només cal que estigui una mica cansat…

Taronges

Sempre he dit que les taronges del meu hort, de Deltebre, són espectaculars de bones i, tot i que al desembre ja en mengem, és ara al març quan són realment bones i l'acidesa ja és dolça del tot. La Teresa sempre m'ho diu, i sovint té raó, però a mi també m'agraden molt les primeres, quan l'acidesa només comença a fer-se dolça, i també les darreres, quan l'arbre sembla que els vulgui donar el darrer missatge de qualitat. Bé, sigui com sigui, mai agrairé prou al meu pare aquest meravellós hort…

Vichyssoise

M'agraden molt les cremes de verdures en general… de carbassó, de pastanaga, etc, però avui la Teresa ha fet una "Vichyssoise", és a dir una crema de d'alls porros, però al seu aire: alls porros, cebes, patates, mig carbassó, una mica de nata de cuinar i una cullerada de mantega, totes dues lleugeres, sense massa greix. M'ha impressionat i l'he trobada boníssima, un gust espectacular de bo i la bona notícia és que en fa més que menys i en tenim per a un parell de sopars. Ara feia dies que no en feia i, entre això i que li ha sortit perfecta, li he fet una festa d'agraïments i petons i, a més, he après a escriure "Vichyssoise", paraula francesa que sona prou bé…

La Teresa i jo

Fa un dia esplèndid, hem anat a esmorzar i, després, hem caminat fins les oficines de la policia per actualitzar la contrasenya del DNI electrònic. Després, la Teresa ha passat pel bonÀrea i jo he anat a fer el tomb per darrere del Parc Central per fer una mica més de temps caminant. Hem dinat amanida i planxa, taronja i cafè. He fet la migdiada a la meva butaca reclinable, som a casa la Teresa i jo. És primavera, tot comença ja…

Viatge llampec a Deltebre

Camps d'arròs, ara sense aigua i sense verds, color de terra, tractors airejant-la, llaurant i fent allò que crec que en diuen rebaixar per procurar igualar una mica el terreny. El canal de l'esquerra de l'Ebre, encara és buit. La primavera no ha fet res més que començar però les torretes de les cases del poble ja fan tot el goig del món, també les margarides, de diferents mides i colors, van mostrant el seu encant per tot arreu. Deltebre, a l'espera dels colors verds de l'arròs, una meravella…

Març i el pare

"Març, marçot, que mata a la vella i a la jove si pot", diu una dita catalana i, realment, en aquest mes sempre tinc el record del meu pare perquè se li activava la bronquitis crònica que tenia i havíem d'anar d'antibiòtics i xarops fins que, en començar la primavera, semblava que la cosa s'aturava una mica i l'home, tot i que cada cop més desgastat, anava reaccionant adequadament. Va viure fins als 93 anys i vaig poder tenir la sort, juntament amb la Teresa, de tenir-lo a casa, amb la mare, i van estar atesos tot el millor que vam poder. Em reconforta de pensar-ho…

Feliz aquel...

Feliz aquel que tiene tiempo para la música y el jardín, 

para escuchar el canto del jilguero y el canario, 

percibir el roce de las hojas, 

cual preámbulo del despertar del bosque acariciado por la brisa. 

Feliz aquel que se adelanta al amanecer 

para poder despedirse de la luna… 

con toda la sensación de que alarga el día,

porque en él se magnifica su existencia.

Feliz aquel que goza del café 

con mano amiga y tiempo libre, feliz amor…

 

Era un poeta

Era un artista, un poeta, un ser que parecía codearse con la belleza, como aquel que siempre se conduce por este hábitat tan natural. Mi padre hacía arte en su huerto, surcos magistrales, sembrados y plantas, delicadamente conseguidos. Era un amante de la poesía que solía recitarnos en sus espontáneas exclamaciones, siempre cargadas de ternura y simpatía. En la música, se extasiaba con los flamencos melódicos y, sobretodo, con los tangos de Carlos Gardel, del que era un fiel y cómico admirador…

Día de la poesía

Estamos en lo mismo… Tampoco la poesía tiene un día especial, la poesía está aquí, “en cada bri de cosa", como decimos en catalán. La poesía es un medio con el que se expresa el amor, a veces es como una lupa de aumento que cuenta, extasiada, sentimientos y emociones, otras disminuye sensaciones para paliar los efectos destructivos de aquel que no entró en el abrazo deseado. Poesía eres tú, porque en ti se concentran mis apetencias totales de luz y de oxígeno. Cada día es poesía, contigo...

El espectáculo de la resurrección

El maestro dijo aquello de "Mientras haya una mujer hermosa, habrá poesía" pero si, además, hay primavera tenemos el marco perfecto para la foto con la que siempre soñamos. Ya la tenemos aquí, poco a poco, paso a paso, lenta pero segura, ella llega puntual para ofrecer el espectáculo de la resurrección. "Volverán las oscuras golondrinas"... en Peñíscola ya vimos las primeras, mi ventana ya las espera, allí tienen su nido intacto y limpias sus proximidades, bienvenidas sean siempre, son una maravilla tan hermosa como útil, son primavera…

Gran jornada del Barça

Ha estat un dia d'aquells a recordar… El Barça guanya la copa Asobal contra el Ademar de León 39-21. En bàsquet victòria al camp de l'Unicaja 81-86. El futbol femení, en la seva línia, invicte en lliga i copa, 5-1 al València. El masculí, allò que et deixa tan bon sabor de boca com és guanyar al Madrid i, a més, ben guanyat ja que el seu porter ha estat el seu millor jugador. Bé, ja els tenim a 12 punts, que això són quatre partits, i la cosa ja comença a pintar força bé, tot i que el Madrid ho seguirà intentant fins al final. Guanyar al Madrid en temps de descompte i amb un gol de contraatac no té preu. Gran jornada per al Barça en totes les vessants esportives.

Flors a l'escola

R. Tagore deia que les flors van a l'escola sota terra i, aleshores, un pensa que, quan es mostren a l'exterior amb la formació i realització ja conquerida, tenen aquella bellesa de les persones que han anat progressant ben adequadament en la seva formació. Em sona com que les flors no surten al carrer fins que el color dels seus pètals i l'aroma és l'adequat per ser admirades en plenitud total…

Poesía

Veo poesía en la dulzura con la que miran tus ojos,

la hay en la palabra que ensalza la verdad, 

en la descripción de la belleza de tu alma, 

hay poesía en toda sonrisa de aceptación, de afinidad, 

la hay cuando el abrazo y el beso son ciertos y firmes 

…y muy alejados de todo protocolo, 

hay poesía en ti, mi amada Teresa,

porque eres ejemplo del buen amor, 

aquel al que le han extirpado todas las miserias, 

poesía eres tú, dijo el poeta…

 

Taps de plàstic

Ja ho sabeu, recullo tots els que trobo, tinc diferents amics que me'ls guarden en bosses i jo els vaig posant en garrafes de plàstic i, quan ja no em caben, els porto a SEUR, que s'encarreguen de fer-ho arribar a bon destí on fan un ús humanitari de la recaptació. Avui hem fet un viatge i gairebé hem omplert el cotxe, quatre garrafes de 25 litres i unes vint de entre 8 i 6 litres, algunes només amb taps vermells, que estan més valorats, i d'altres de totes mides i colors. Bé, ara ja tinc preparades algunes garrafes buides i les aniré omplint a poc a poc, m'encanta fer-ho!

Els Tres Tombs a Tarragona

He passat un bon matí, he pogut veure la preparació de la festa, com es guarnien els cavalls i els genets, els carros dels pagesos carregats d'ametlles i avellanes, o els carros cotxe, tots ben vestits i fent una passejada molt atractiva. Els Tres Tombs arribaran a la Rambla Nova, però jo ja no he anat, ho he vist preparar, començar i posar en marxa, on uns músics amb majoria de tambors han donat el tret de sortida i han enfilat pel carrer Ramon i Cajal cap a la Rambla Nova. Bona festa i gran dia i molta felicitat a tots els pares del món. Sempre et tinc al cor pare, sempre.

Sant Josep

Ja sabeu que no m'agraden “els dies de…”, perquè penso que són propostes comercials i que els dies del pare, de la mare, de la pau, o de l'amor són cada dia, no són moments ocasionals, és un sempre sincer i de debò que s'ha de gaudir a cada instant. Bé, el pare és el pare, és especial, és l'heroi, l'amic, el defensor, la imatge, l'esperança, però és que al mateix temps tens un sentiment d'aquells que no es poden explicar, si no ets pare evidentment. El meu fill m'esperava cada dia, amb una il·lusió meravellosa que era la meva vida... Una abraçada pare, un gran pare!!

Som a Tarragona

Després de vuit dies per Peníscola i alguns pobles de Castelló i un parell de dies a Deltebre gaudint de la família, ja som a Tarragona. abans ens hem acomiadat del poble dinant al restaurant l'Arròs i avui hem fet els honors a l'arròs. Érem quatre, dos hem fet paella mixta i dos marinera, molt encertades les dues, sobretot la mixta, i el millor que puc dir, és que semblava feta de la Teresa, la qual cosa voldria dir la màxima puntuació. Bé, som a casa, a Tarragona, és allò de tot a mà i a punt, còmode, pràctic i al teu gust. Ara una mica de règim i fins la propera sortida a l'abril…

El callado caminar

El callado caminar del que no corre, aquel señor mayor que ja no me parece más mayor que yo, pero que anda por los paisajes conocidos con la ilusión del principiante, con la fuerza y la fe del poeta que observa y cuenta, que vive y sueña, que habla a la vida y a los niños y mayores del sentir y del amor por las cosas que nos rodean y forman parte de nuestros sueños y deseos. El callado caminar de aquel que ya tiene tiempo para observar una bella flor…

A veces creo...

A veces pienso que soy un lírico transporte,

que siempre va con la música a otra parte 

en busca de la armonía y del acorde… 

O soy una prosa que se escapó de un poema, 

que se quedó sólo con los versos, 

pese a que en ellos no había poesía… 

Poesía poética, poesía sin verso, 

sentimiento que inspira el aroma de un romero 

cuando es acariciado por tu mano de ángel, 

mano de amor, el mejor y buen amor…

 

Un amor com tu

Vull un amor encès com el sol,

vull que el dia no s'acabi, 

vull que comenci amb la llum dels teus ulls, 

que cada dia m'acaronen en un somriure 

que és el preludi del petó de cada matí. 

Després, tu i el cafè i la vida en comú, 

on sembla que tot raja com una font natural,

amb aigua neta i potable. 

No, no suportaria una indiferència rutinària,

un passar dies sense cap gràcia…

Vull… un amor com tu, ple, únic, total.

Respiro poble

Respiro poble, respiro casa, pares, les fotos de tots, l'habitació de cadascú, el pati, els rosers, els carrers que donen a Les Goles de l'Ebre, ara tots recent asfaltats i bonics, sembla que al barri li han netejat una mica la cara… El pati, el pi, el llorer, el llimoner, alguna suculenta bonica, algun cactus original, áloe vera a dojo, unes gallines que van ponent algun ou, la Lucca que ja té 9 anys i que és tan dolceta com sempre… El meu poble, la meva infantesa tan estimada…

Som a Deltebre

Dinaret familiar al de la cunyada, érem cinc, i ha estat a base de carxofes a la brasa, carn de xai i una baldana. La Marcel·la té l'art just i necessari per preparar i rostir les carxofes, i no tothom en sap, difícilment trobes un lloc on les facin bé, per això menjar carn de xai, costelletes, baldanes i carxofes de la brasa al plat no té preu, i amb un bon vi negre i un pastís de poma de postres, amb una copa de cava brut i, evidentment, un cafè curt, que avui fins i tot hem netejat el got amb una mica de Torres 10. Bo, molt bo, ha estat espectacular, un plaer total per als sentits, bonica família…

Bròquil verd

Ja ho sabeu, no m'agrada ni l'olor, ni el gust, però avui fa fred, toca plat de cullera i la Teresa ha fet un dels seus invents, on ha estat possible que jo menges bròquil i, a més, estava prou bo. Bròquil, fesols, bacallà i un grapadet de fideus, tot ben cuinat i al punt, resulta molt agradable de menjar en aquests temps d'hivern. De vegades, també fa quelcom semblant però amb espinacs i cigrons, que també queda molt bo, posa bacallà igual, però normalment ho fa amb col-i-flor. Bé, sóc un gran enamorat dels plats de cullera, sobretot per als dies freds de l'hivern…

Penso amb els pares

Com més gran em faig més penso amb els meus pares i més els entenc… ells em van estar donant lliçons de vida fins al final dels seus dies. Aquella obsessió per fer de cada trobada a casa una festa entranyable de celebració i, després, gairebé la mateixa voluntat per no donar feina fins que va arribar el moment en què la Teresa i jo els vam prendre cap a Tarragona, on vam gaudir d'ells fins el final dels seus dies. Ara em passa el mateix amb el meu fill, visc il·lusionat la seva vida i tinc els mateixos pensaments que els meus pares tenien en mi. Sóc pare…

Darrer dia a Peníscola

Ha estat bé, tranquil, de bon descans, de bona mar i sol i algun vol pels pobles propers que sempre gaudim com cal. Demà passarem per Vinaròs, on farem un cop d'ull i anirem a dinar a Les Cases d'Alcanar, al restaurant El Faro, que sempre que ens ve de passada hi fem una visita per gaudir de la seva exquisida varietat i bon gust i tracte. Després anirem a fer la migdiada a Deltebre, on estarem un parell de dies amb el Pere i la família, i després cap a Tarragona manca gent…

Patates valencianes

Sempre he dit que els valencians tracten molt bé a les patates i sempre les fan molt bones, aquests dies pels pobles de Castelló, o al mateix hotel, les hem menjades fregides, igual que les feien les nostres mares, fins i tot en aquelles paelles que fan amb bajoques i aquells fesols gegants hi havia alguna rodanxa de patata que vaig voler provar i estava realment espectacular. Recordo també l'all i pebre que vam menjar a l'Albufera de València, on el sabor de les patates era gairebé tan bo com les mateixes anguiles. Bé, tots els pobles tenen les seves bones especialitats…

Immillorable

Seguim d'IMSERSO, van passant els dies, avui no ens hem mogut de Peníscola, però per la platja que hi ha al darrere del castell. Hem aparcat el cotxe al costat d'uns arbres preciosos, d'aquells que tenen unes ramificacions espectaculars i fan molt de goig de veure, hem caminat una mica, no gaire, i hem fet el primer vermut de l'estada, allò de la terrasseta a tocar de sorra, unes olivetes, vermut negre, la Teresa, jo, tot correcte…

Un saxo cerca

Una luna en el río y un saxo 

que ameniza su baño, 

y uno contempla extasiado 

la belleza de la luna, 

la hermosura de la noche. 

Me llegan perfumes de primavera,

quizá todo sea sugestión,

pero me lleno de aroma… 

de azahares, de rosas blancas, 

de claveles que huelen intenso.

Una luna en el río y un saxo 

esta vez muy cerca…