Amb 76 anys a l'esquena, ja sense la cigarreta a flor de llavi, contemplant la nit serena, prop d'una escola es passeja un avi. Tota una vida xerrant per les aules, amb son bastó (totxomicina) ensenyant a la mà, que només picava a la taula, sense ganes d'espantar… Tota una vida explicant per les classes, tota una vida vivint i jugant amb els nens, tota una vida cercan el bo i millor per la canalla, tota una vida entre companys que m'han fet millor en tot, ells i els nens, han estat un gran oxigen vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada