I què dir de tot plegat? He viscut diferents tonalitats de l'existència, però mai he perdut l'esperança en la vida, sempre he procurat tornar al camí de la consciència, sempre he agraït les meves resurreccions a la gent que mai m'ha deixat d'estimar. Feliç aquell que té una Teresa a la seva vida perquè la pot viure amb parsimònia per captar del tot la felicitat, el nostre fill és el millor segell d'unió total. Sempre dono gràcies a la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada