Recordo el canal de terra de l'esquerra de l'Ebre, l'olor de l'herba bona, tan agradable sempre, i algun glop que fèiem sense voler els que ens anàvem a banyar. Recordo els capbussons que fèiem, travessant per sota l'aigua el canal, i sempre hi havia algú que ho feia dos cops seguits, també recordo haver-me llençat, més d'una vegada, des de la barana del pont. Tota la canalla ho passàvem pipa, era la nostra piscina particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada