i en bici per l'escullera,
camino per la Rambla,
vaig a tocar ferro…
Vaig a córrer una mica,
pel bosc del Pont del Diable,
volo per la lluna,
vaig saltant de núvol a núvol,
saludant tothom que és feliç,
instal·lat en el despiste crònic total.
Vaig, per anar, però sempre torno...
així com a bé, millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada