D'aquest arbre en diuen un desmai, de fet es veu com a recreat en el seu balanceig, amb una mena de tendència a banyar-se al desaigüe que li passa pel costat. El cas és que té el seu encant, com el xop, també prop d'algun rec o canal, semblant que tinguin por de quedar-se massa temps sense aigua. En veig un, que ja el conec d'altres vegades, que té un bon grapat de bolets... recordo el bons que són, la mare els feia amb tomàquet fregit, tenien molt bon gust… de mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada