He llençat una pedreta al riu, com abans, com quan era un nen, ha tocat a l'aigua fins a tres cops i després s'ha enfonsat, sense un adéu, però deixant uns cercles concèntrics que hom podria interpretar com a un comiat discret i fins i tot artístic, on els ànecs i les llisses podrien jugar d'allò més bé… M'encanta sempre que algun detall del meu dia a dia em porta a la infantesa... plena de bons records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada