Noto a faltar la cridòria de la canalla al pati de l'escola, era com una constància de vida, de futur, de realitat emergent… El cas és que a l'hora de l'esbarjo solia ser per allí, i revivia la meva vida de professor, sent allò que solia dir en broma: "Ministre de assumptes complicats” del pati de després de dinar. Bé, esperem que aviat es pugui normalitzar tot i la canalla pugui jugar en pau, com sempre ha fet a les hores de lleure…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada