No fa gaire, recordo a una àvia amb el seu nét, havien anat al final de la Rambla, a tocar ferro, i la bona senyora li ensenyava el mar i un tren que passava en aquell moment. Abans, havien estat donant unes molletes de pa als coloms, l'àvia es veia feliç, el nen anava fent saltironets, però ella no el perdia de vista. Tornant cap a casa, el nen, cansat, va pujar al carret, i la bona senyora l’empenyia amb orgull... tornava a ser mare, o potser el que sentia ara era diferent, únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada