Cel blau, potser en algun lloc un vent de Garbí, càlid, tot fa pensar que s'apropa un cap de setmana llarga, de ple estiu. Fa un parell de dies que, a l'hora de l'aplaudiment als sanitaris, espanto a les orenetes del niu de la meva finestra del menjador… i em sap greu, ja que marxen espantades com si fos jo qui els fa aquesta malifeta. Bé, intentaré anar a aplaudir a un altre lloc de la terrassa, no voldria que marxessin…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada