M'agrada caminar fins al riu, el riu Ebre, és clar, allí seure en algun lloc entre les canyes, i contemplar l'espectacle, el que veig i, sobretot, el que podria veure si no hagués estat xuclat per tot arreu... Però, tot i això, sempre em relaxa i m'atreu veure com baixa l'aigua, com salten les llisses, com passegen els ànecs amb els seus petits i, a cops, sovint, algun vol de flamencs creuant el riu amb la seva parsimònia habitual. És la pau, escrita en poesia pura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada