La Teresa fa anys, com si res, com si tot el bo i millor de la nostra existència encara hagués de passar. Ella té aquella classe innata que fa possible la naturalitat més essencial, com a base d'un amor tan estable i sincer que sembla que va venir per a quedar-se… i així estem. La Teresa no fa anys, és una primavera constant, un estel que somriu tot fent pampallugues i fa una ratlla de Sant Martí a la nostra llar… Felicitats, tu ets la felicitat total!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada