Anem de la mà, poc a poc, per la platja de la Marquesa, tan solitària ella, tan oblidada i tan afortunats nosaltres… nosaltres i les gavines i tots els ocells que hi són per aquests sosars propers, i les petites i arrissades muntanyetes de sorra. És allò que jo solia explicar... que a Deltebre encara es pot tenir una platja per a tu sol, i gaudir-la com cal, sempre respectant la natura i formant part d'ella amb propietat i, sobretot, molta estima, total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada