Bé, ja tinc la cama enlaire, la Teresa també, igual demà toca Serrallo, veure el port de pescadors, caminar pels tinglados, arribar fins dalt i tornar, aturar-se a veure les llisses i als avis i als néts com els donen menjar. I veurem a les persones com van tornant a la normalitat, de mica en mica, guardant encara les distàncies, encara que a mí en costa anar al costat de la Teresa i no agafar-la de la mà… Bé, ja tenim la cama enlaire, tot és començar, ja tenim moltes ganes de normalitzar la situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada