“Vaig a "vore" l'arròs”, em diu aquell pagès enamorat de la terra, i agafa l'aixada i es passeja per damunt del marge, i comprova que l'aigua arribi bé per tot arreu, i quan veu una mala herba, una jonça o una llengua d'oca, o fins i tot, un casament de mill i arròs, entra i ho treu, i ho deixa damunt del marge, i segueix orgullós contemplant el seu arròs... abans, ha passat el que no està escrit de treballs infrahumans, i aviat l'espera la collita, la sega i tot el que comporta de gran esforç. Però avui, ell, va feliç a veure l'arròs, i gairebé veu l'arròs dels veïns a l'ombra del seu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada