Li deien Xesca, era un amor, una gosseta carinyosa que quan et veia no sabia el que fer per fer-se d'estimar, era una especialista en posar-se panxa enlaire i obrir les potes, amb aquella submissió i careta de perdó que te la menjaries. Era molt amiga de la Lucca, jugaven juntes i mai és van barallar per res, fins i tot feien bones gresques amb l'Abyss, el gatet del Pere... el que deia, un amor d'animalet. Fa un parell de tardes, malauradament, ens va deixar, una gran pena per tots, la trobarem a faltar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada