Sempre m'han fet il·lusió els entrepans, amb totes les seves variants, de sardines amb oli d'oliva, de tonyina, de truita en mil versions, de llom amb formatge, de formatge sol, de musclos en escabetx, d'anxoves, de cansalada viada, i el rei… el de pernil amb pa i tomàquet. Bé, aquests eren els clàssics, els de mare de tota la vida, aquells que alguns alumnes portaven embolicats en un paper de plata i que jo sempre controlava d'alguna manera... d'altres, malauradament, portaven bolleria industrial. Ara l'entrepà ja s'ha sofisticat molt i fan autèntiques meravelles, moltes combinacions, totes ben presentades i atractives…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada