I en ploure, les gotes semblen teclejar les fulles de l'alzina,
fan una música monòtona, d'aguts estridents, no massa agradables.
Ara sembla que s'atura una mica la intensitat,
una lleugera brisa porta les gotes a contactar amb més suavitat.
Ara la música és més melòdica i aquesta pluja fina
convida a passejar amb un paraigua a dos,
l'altra ets tu, evidentment, l'amor d'ahir, l'amor de sempre, l'amor…
de la mà de l'amor, fins i tot, s'apropa algun ocell, trina bonic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada