A cops, a casa, tanco els ulls i ubico les persones estimades en el seu espai habitual… la meva mare al pati amb els rosers, el meu pare a l'hort fent aquells solcs tan rectes, els amics, els veïns, els companys del cole, l'era del poble, camp gloriós dels partits de futbol, l'àvia en mil versions i totes meravelloses, i el seu marit, l'avi tot potència, seny i bondat. A cops, tanco els ulls i veig sempre el millor somriure de la meva gent…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada