Estic una mica cansat, hem tingut reunió de professors, a casa el nen m'espera amb un caçapapallones a la mà, una capsa de cartró i, fins i tot, un pot de vidre, toca anar a caçar, marietes, papallones, alguna granota… Fa vent, estic esgotat, però el meu fill fa una careta de confiança il·lusionada que no el puc decebre de cap manera… se m'ha penjat al coll, l'he pujat a coll-i-be i hem anat al Francolí, tot xisclant eufòric, com proclamant tota la seva feliç innocència. Ja m'he refet, o m'han refet els ulls del meu fill, ho hem caçat tot, màxima emoció, total. Som a casa, és com una cura, un bany purificador, un estat d'amor únic…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada