Vaig a peu, camino sol pel poble fins a les quatre carreteres. No m'agrada el que han fet amb el carrer, no ho veig pràctic i molt menys bonic. Segueixo amunt, baix recordant cases i coses de la meva infantesa. Aquí hi havia la benzinera de la Patrolina... i em ve a la memòria una mena de baralles que tenia amb una altra senyora que criava vaques, aquesta última se li’n burlava i li deia: “jo puc posar aigua a la llet, però tu no pots ficar aigua a la benzina…” Records del meu Delta de l'Ebre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada