del somriure instal·lat als teus ulls,
no, no dic ni un borrall...
de la teva dolcesa habitual
...en els comportaments.
No, no és fàcil de comprendre,
ja fa algun temps que no proclamo
com esclata el dia quan obres els ulls,
per primera vegada al matí,
i que el petó té la suavitat sublime
que un necessita per viure…
Potser ja toca, un plaer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada