El poeta i jo diem...

Dóna'm la mà i anirem per la riba, diu el poeta,

dóna'm la mà i anirem per la vida, això ho dic jo,

i farem una veu sola, i un sol batec, simfonia a dos.

Volem, somiem, fem ús de la llibertat dels ocells,

fem un festeig constant, un cant amb menys aguts i més melodia.

Després tornem a terra, anem a poc a poc, de bosc a mar,

de pedra prop del romer i la farigola...

a la roca d'on es veu un blau de cel amb roses blanques.

Dóna'm la mà i anirem per la riba...

tot sabem que ens seguim estimant, diu l'extraordinari poeta...