M’encanta mirar per la finestra i, a cops, semblo un d’aquells homes de la barberia que és palplantaven a la porta quan passava la dona maca del poble. També mirant com passa la vida, veig que jo podria ser un qualsevol dels vianants, el pare amb el fill, el nen darrera una pilota, l’avi que va d'encàrrecs i, fins i tot, el bon marit d’una bona dona que passeja tranquil.lament per la plaça. Sí, sí, mirant per la finestra es veu passar la vida i, per la nit, la lluna passeja com la reina de la pau…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada