Una mica llaminer

En sóc una mica, de llaminer, com el meu avi Joan Bonet, abans ho era més però encara m'emociono una mica davant d'unes postres de mel i mató, o d'una bona crema catalana, com la que feia l'àvia Josefina. M'encanta el menjar blanc de Reus i aquella cosa tan meravellosa que vaig menjar una vegada i que responia al nom de Delícies de xocolata, amb diferents textures, a qual més bona, o allò de la rebosteria fina, tot un plaer per als sentits. També m'encanten els pastissos fets de casa: pastissets, coc ràpid, escaldat, de poma, braç de Fabiola, paracotes, coquetes de sagí…