La Teresa fa anys

Bé, ella no fa anys, ella fa estels… és com un cel ple, tan ple que sembla que ha arribat al llindar de la sensació, però no, ella va afegint llum, any rere any, i en la seva incandescència, tota la seva afortunada proximitat gaudeix d'una existència on, realment, tot té el color sublim de la seva realitat més autèntica, més poètica i natural…