El carrer ample que dona a la plaça de les margarides, on sempre m'aturo per veure-les de prop, la font, ara seca, sense aigua, com un ésser viu que ja no és viu però tot i això em recorda l'alegria de l'aigua, gairebé musical i artística, de les màgiques formes que agafa pels diferents sortidors. Potser la pluja ho revifarà tot, ja és hora, ja és maig, ja toca…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada