Quadern 139

Començo quadern nou, ja és el 139. Ja fa uns anys que em vaig jubilar, que vaig escrivint coses, sense cap pretensió de cap llorer, més aviat em diverteixo, recordo, abraço, estimo, llagrimejo i m'emociono amb els presents i amb els absents, amb els que vaig compartir el temps i la vida. Des del silenci de la meva taula, prop de la finestra i de la terrassa, gaudeixo de la pau suficient per al record sempre inesborrable dels meus propers. Quadern 139, primera plana, sis de la tarda, 26 de maig, divendres...